S’acosta el dia de passar comptes. Encara falten mesos però ara la gent ha de veure tot allò que un dia llunya algú va dir que faria. Allò que a la gent li agrada sentir i que de vegades no es mes que això: paraules.

Realment aquesta legislatura ha estat difícil per la greu crisi econòmica que ens ha tocat viure.

D’uns, han tret diners d’allà on han pogut .

D’altres, directament de la caixa “B”.

Algú ja comença a prometre coses.

A l’oposició, la cosa es fàcil: prometre, prometre, prometre.

Recordo un conseller:

A l’oposició “Aturarem el túnel de Bracons”

Al Govern “Inaugurem aquesta magnífica obra”

Ja se sap que es mes fàcil prometre que complir.

A partir d’ara, repassarem una mica el nostre  programa electoral per veure que em fet. Vosaltres sereu els que ens posareu la nota el proper mes de maig.

Com tots sabeu, nosaltres som com vosaltres, que depenem de la nostra feina i res mes. No cerquem altres objectius que tirar endavant el nostre poble. No tenim la vista posada en un futur fora del nostre Ajuntament.

Som el que som com el nostre eslògan del 1995:

SOM GENT COM TU

Ara confirmem el nostre sentiment:

SOM D’AQUÍ

I som d’aquí perquè volem viure aquí. Acabats d’arribar o nascuts a Vallromanes. Tots

Però a la vegada es molt important que, com va dir John F. Kennedy,

 No et preguntis el que el teu poble ha fet per tu. 

Preguntat el que tu pots fer per el teu poble. 

Carles Ortiz

President d’iVall

En un altre exercici de maduresa política, la gent del nostre poble ha anat a votar.

Tot i que sembla ser que per molta gent aquesta consulta es una mena de passatemps, la realitat es que no deixa de ser una consulta en la que un nombre de ciutadans expressen la seva opinió sobre un tema molt important.

Diuen que es poca la participació: el 34 % a Vallromanes

Diuen que no mes voten els sobiranistes: el 83% de “SI”

Diuen que no interessa: 17 % de “NO” i en blanc

Diuen, diuen, diuen.

Cap partit s’ha d’apropiar d’aquests resultats. Això no es un examen ni un test per les properes eleccions.

Ha estat una jornada d’alt contingut polític per les cares que es veien al Casal.Però per sobre de tot ha estat la veu de Vallromanes la que ha parlat.

Hem d’esperar per veure si algú, d’un Govern superior escolta aquesta veu 

Carles Ortiz

President d’iVall

  Avui en dia per 5€ pots menjar des de sardines a salmó.

Com que la dieta mediterrània es la millor, vine a menjar les sardines a la vegada que fas una miqueta d’esport.

Recorda que si ets soci es gratis i a mes ajudes a aquesta gent que dona color i calor a la Plaça de Can Poal.

  EL PONT DE LA RIERA

Tenim una riera molt maca. No es gran com les de la costa però tota acompanyada dels vells plàtans fa una estampa única de Vallromanes.

Ara plou i ens costa de travessar-la. Ara neva i encara       ens costa mes.

La gent gran te problemes per passar-hi d’un costat a l’altre.

Tota la vida ha esta així. Ara canviarà. Si la gent vol, farem un pont per travessar-la. No es un pont cap al futur, que seria molt poètic. Es solament un pont per passar la riera. A casa nostra, que vivim dels petits detalls d’un poble petit, es un pas per facilitar la vida a les persones. Aquest pont no serà famós –encara- com d’altres al mon. Però serà el nostre pont, el de tots. Tan de bo que a mes, serveixi per acostar a les persones.

Esperem que es pugui construir aviat i que tots el puguem gaudir. 

Carles Ortiz

President d’iVall

Poema de Martin Niemöller en 1945

Primero vinieron a por los comunistas,
Y yo no hablé porque no era comunista.
Después vinieron a por los judíos,
Y yo no hablé porque no era judío.
Después vinieron a por los católicos,
Y yo no hablé porque era protestante.
Después vinieron a por mí,
Y para entonces, ya no quedaba nadie que hablara por mí.

Aquest poema tan maco, el podríem fer servir, canviant una mica els termes, per contestar a tots aquells que no volen que Vallromanes creixi.

Al 1.920, Vallromanes ja era verd, petit i tranquil.

Primero vinieron los inmigrantes y el pueblo seguia verde.

Als seixanta, continuava sent-ho.

Despues vinieron los de la ciudad y seguimos siendo pequeños.

Fa 10 anys, quan el 51% de la població actual encara no havia vingut, també ho era.

En los ultimos 10 años vinieron muchos y continuamos tranquilos.

Si fa deu anys, els que ja hi érem haguéssim decidit que el poble no fos mes gran, aquest darrers no haguéssim pogut venir.

Y para entonces, ya no quedaba nadie que hablara por mí.

Està be intentar que la teva qualitat de vida sigui bona, però el que no està be es que aquesta sigui a costa dels altres.

Jo ja estic aquí i ara no vull que vingui ningú mes!

Això, i dir BENVINGUDA CRISI com diu el Sr. David Ricart en el seu bloc de Esquerra Republicana de Catalunya (A Vallromanes aquesta crisi ens ha fet un gran favor),  sembla tan egoista i de mal gust que no podem deixar de contestar.

De ben segur que la gent afectada per aquesta BENVINGUDA CRISI, no estarà d’acord amb aquest pensament (Perquè la crisi facilita canvis, i els canvis són evolució).

Guerres i cops d’estat faciliten canvis i no pas evolució. Es clar que el punt de vista d’un treballador es diferent del d’un polític.

A la política no mes pots esser afectat per un ERO una vegada cada quatre anys i amb una mica de sort, si ets d’un partit gran, et col·loquen aquí o allà i tot solucionat.

La vida real es diferent. S’ha de lluitar cada dia i per el dia de l’endemà.

Per això des d’iVall diem, MALEIDA CRISI 

 UN DESIG PER TOTA LA GENT DE BONA VOLUNTAD

 VALLROMANES

MUNICIPI CARDIOPROTEGIT 

L’Ajuntament de Vallromanes a través de la Regidoria de Sanitat ha fet  un esforç i ha adquirit un desfibril·lador automàtic per poder donar una primera resposta ràpida als afectats d’aturades cardíaques. 

Més de 35.000 persones moren a l’any a Espanya  per mort sobtada. El 40% d’aquest casos es poden recuperar si reben una atenció ràpida . Els desfibril·ladors no serveixen sempre, però en el 30% del casos poden salvar la vida del malalt, una  desfibril·lació precoç (3-5 minuts del col·lapse) pot  produir tasses de supervivència tan altes com del 49 al 75% 

Els desfibril·ladors actuals son de fàcil ús i sense possibilitat d’equivocació i es poden utilitzar en qualsevol pèrdua de coneixement mantingut, sense resposta i que no respiri o respiri anòmalament Properament es faran unes jornades de portes obertes per a tothom on s’informarà del seu ús i de la seva ubicació, a l’hora es formaran a 6 persones del municipi els quals se’ls i lliurarà un certificat. 

En un futur no llunya esperem poder adquirir un altre desfibril·lador per poder estar mes a l’abast de tothom.

Toni Camps,

Regidora de Sanitat

Com cada any, la setmana passada es celebra La Marató de TV3 per recaptar fons per les malalties minoritàries.

Enguany, tothom podria pensar que donat la crisi la gent s’estaria de fer donacions.

Però una vegada mes hem demostrat que som gent solidaria i que una miqueta de cadascú, fa un munt per tirar endavant grans projectes. De mica en mica, s’omple la pica.

A casa nostra aquesta vegada em arribat als 2.098,15 €. Una miqueta mes que al 2.008 que arribàrem als 2.051,00 €.

Les donacions han estat així:

Com a novetat ha esta la participació del nou Club de Petanca organitzant una gimcana en la que a mes del mati festiu, tothom que hi participava entrava en la rifa d’un pernil de pota negra donat per mateix Club de Petanca. El guanyador fou un amic de Montornès.

Hores d’ara el recompte total de la Marató, ultrapassa els 6.000.000 €, pel que ens hem de felicitar tots.

Ara a l’espera de les festes que s’organitzen des de l’ajuntament i les festes que cadascú farà a casa seva, no mes resta des de la gran família que formem els afiliats i simpatitzant d’iVall que desitjar a tos i totes unes molt bones festes de Nadal i un profitós Any Nou.

Carles Ortiz

President d’iVall