S’acosta el dia de passar comptes. Encara falten mesos però ara la gent ha de veure tot allò que un dia llunya algú va dir que faria. Allò que a la gent li agrada sentir i que de vegades no es mes que això: paraules.

Realment aquesta legislatura ha estat difícil per la greu crisi econòmica que ens ha tocat viure.

D’uns, han tret diners d’allà on han pogut .

D’altres, directament de la caixa “B”.

Algú ja comença a prometre coses.

A l’oposició, la cosa es fàcil: prometre, prometre, prometre.

Recordo un conseller:

A l’oposició “Aturarem el túnel de Bracons”

Al Govern “Inaugurem aquesta magnífica obra”

Ja se sap que es mes fàcil prometre que complir.

A partir d’ara, repassarem una mica el nostre  programa electoral per veure que em fet. Vosaltres sereu els que ens posareu la nota el proper mes de maig.

Com tots sabeu, nosaltres som com vosaltres, que depenem de la nostra feina i res mes. No cerquem altres objectius que tirar endavant el nostre poble. No tenim la vista posada en un futur fora del nostre Ajuntament.

Som el que som com el nostre eslògan del 1995:

SOM GENT COM TU

Ara confirmem el nostre sentiment:

SOM D’AQUÍ

I som d’aquí perquè volem viure aquí. Acabats d’arribar o nascuts a Vallromanes. Tots

Però a la vegada es molt important que, com va dir John F. Kennedy,

 No et preguntis el que el teu poble ha fet per tu. 

Preguntat el que tu pots fer per el teu poble. 

Carles Ortiz

President d’iVall

En un altre exercici de maduresa política, la gent del nostre poble ha anat a votar.

Tot i que sembla ser que per molta gent aquesta consulta es una mena de passatemps, la realitat es que no deixa de ser una consulta en la que un nombre de ciutadans expressen la seva opinió sobre un tema molt important.

Diuen que es poca la participació: el 34 % a Vallromanes

Diuen que no mes voten els sobiranistes: el 83% de “SI”

Diuen que no interessa: 17 % de “NO” i en blanc

Diuen, diuen, diuen.

Cap partit s’ha d’apropiar d’aquests resultats. Això no es un examen ni un test per les properes eleccions.

Ha estat una jornada d’alt contingut polític per les cares que es veien al Casal.Però per sobre de tot ha estat la veu de Vallromanes la que ha parlat.

Hem d’esperar per veure si algú, d’un Govern superior escolta aquesta veu 

Carles Ortiz

President d’iVall

  Avui en dia per 5€ pots menjar des de sardines a salmó.

Com que la dieta mediterrània es la millor, vine a menjar les sardines a la vegada que fas una miqueta d’esport.

Recorda que si ets soci es gratis i a mes ajudes a aquesta gent que dona color i calor a la Plaça de Can Poal.

  EL PONT DE LA RIERA

Tenim una riera molt maca. No es gran com les de la costa però tota acompanyada dels vells plàtans fa una estampa única de Vallromanes.

Ara plou i ens costa de travessar-la. Ara neva i encara       ens costa mes.

La gent gran te problemes per passar-hi d’un costat a l’altre.

Tota la vida ha esta així. Ara canviarà. Si la gent vol, farem un pont per travessar-la. No es un pont cap al futur, que seria molt poètic. Es solament un pont per passar la riera. A casa nostra, que vivim dels petits detalls d’un poble petit, es un pas per facilitar la vida a les persones. Aquest pont no serà famós –encara- com d’altres al mon. Però serà el nostre pont, el de tots. Tan de bo que a mes, serveixi per acostar a les persones.

Esperem que es pugui construir aviat i que tots el puguem gaudir. 

Carles Ortiz

President d’iVall

Poema de Martin Niemöller en 1945

Primero vinieron a por los comunistas,
Y yo no hablé porque no era comunista.
Después vinieron a por los judíos,
Y yo no hablé porque no era judío.
Después vinieron a por los católicos,
Y yo no hablé porque era protestante.
Después vinieron a por mí,
Y para entonces, ya no quedaba nadie que hablara por mí.

Aquest poema tan maco, el podríem fer servir, canviant una mica els termes, per contestar a tots aquells que no volen que Vallromanes creixi.

Al 1.920, Vallromanes ja era verd, petit i tranquil.

Primero vinieron los inmigrantes y el pueblo seguia verde.

Als seixanta, continuava sent-ho.

Despues vinieron los de la ciudad y seguimos siendo pequeños.

Fa 10 anys, quan el 51% de la població actual encara no havia vingut, també ho era.

En los ultimos 10 años vinieron muchos y continuamos tranquilos.

Si fa deu anys, els que ja hi érem haguéssim decidit que el poble no fos mes gran, aquest darrers no haguéssim pogut venir.

Y para entonces, ya no quedaba nadie que hablara por mí.

Està be intentar que la teva qualitat de vida sigui bona, però el que no està be es que aquesta sigui a costa dels altres.

Jo ja estic aquí i ara no vull que vingui ningú mes!

Això, i dir BENVINGUDA CRISI com diu el Sr. David Ricart en el seu bloc de Esquerra Republicana de Catalunya (A Vallromanes aquesta crisi ens ha fet un gran favor),  sembla tan egoista i de mal gust que no podem deixar de contestar.

De ben segur que la gent afectada per aquesta BENVINGUDA CRISI, no estarà d’acord amb aquest pensament (Perquè la crisi facilita canvis, i els canvis són evolució).

Guerres i cops d’estat faciliten canvis i no pas evolució. Es clar que el punt de vista d’un treballador es diferent del d’un polític.

A la política no mes pots esser afectat per un ERO una vegada cada quatre anys i amb una mica de sort, si ets d’un partit gran, et col·loquen aquí o allà i tot solucionat.

La vida real es diferent. S’ha de lluitar cada dia i per el dia de l’endemà.

Per això des d’iVall diem, MALEIDA CRISI 

 UN DESIG PER TOTA LA GENT DE BONA VOLUNTAD

Que s’ha de fer per a poder ser militant d’un partit polític sense ser criticat?

Qui estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra.

Els militants del nostre partit, ho son perquè volen el millor per el nostre poble. Tan es si som llicenciats o paletes, advocats o pintors, directius o viatjants. No es necessari cap títol per pertànyer a iVall. Solament les ganes de treballar pel bé comú. Perquè nosaltres, a diferencia d’altres, no cerquem càrrecs polítics i per tant no es necessari que ens fem notar fora del nostre àmbit. Lluitem per Vallromanes. Per tots nosaltres.

Aquesta democràcia particular d’algú, impedeix que els propietaris (de què?) estiguin afiliats a cap partit. El mateix passa amb els constructors. Pel fet de ser-ho, no poden pertànyer a cap partit. Pot ser també posaríem en aquesta llista als bacallaners (perquè ho tallen), psicòlegs (perquè no ens donin idees) i als taxistes (perquè poden portar a la gent a votar) i a molta gent mes. Està bé que gent responsable miri per la netedat dels altres partits, però abans d’això, haurien de mirar primer a casa seva. Informes i mes informes que fins i tot ara diuen que els podien haver fet ells mateixos. Un informe per saber que passa a POLONIA. Viatges multitudinaris per inaugurar oficines a l’estranger, etc.

En aquesta època de crisi, es necessari alguna cosa mes que reduir el càtering de la Diada del 11 de Setembre. Els grans polítics i els seus partits tenen part de la solució.

Millor que pensem ara en la nostra Festa Major i després, ja en parlarem.

Carles Ortiz

Cada dia es un bon dia per fer manifestació de l’orgull de sentir-nos catalans i catalanes. 

 Veure fotos